El Fumat de Formentor

Dissabte 12 de febrer de 2011

Sembla complicat agafar el ritme setmanal que tinguerem l'any passat amb coincidència de tots. A mi també m'hi costa mes aferrar-m´hi al blog i relatar les excursions. Ferem propòsit d'arrenjar-ho.

Envestir cap a la península de Formentor, el nord del nord de Mallorca es sempre un atractiu. Personalment em trasllada a la meva joventut i als campaments que organitzarem els de Capdepera a Cala Murta. Inevitablement em ve al cap en Costa i Llobera i el seu Amor de pàtria:

Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant cullí d'una penya
un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava,
un brotet de romaní.

Un dia d'hivern, les ones
tregueren un mort ¡ay trist!
estret en la ma tenia
un brotet de romaní.
1873.

Amb camins i llocs com els dels voltants de Formentera i amb el menjar assegurat de per vida basta una mica de sensibilitat per ser poeta.

Però bè, a lo nostro!. Deixarem el cotxo a l'aparcament ssituat passat les cases de Cala Murta. Des de l'aparcament, seguint per la carretera que dur al Far de Formentera seguim fins atravessar el tunel (convé dur una pila per al troç del tunel). Passat el tunel trobam el KM 14 i poc després veim una senyal que ens indica el camí vell del far. Ens indica un camí muntanya amunt. Camí poc marcat però visible.

Passats uns 10 minuts de pujada arribam al Coll de sa Creu, punt des del que podem observar les dues badies i a la nostra dreta trobam el Fumat, fàcil de reconeixer pel seu piló geodèsic dalt de la cima. Fer la pujada des d'aquí es curta, aproximadament uns 10 minuts mes però no hi ha un camí clar.

Des d'alt el Fumat podem contemplar la Serra enfilada des d'un dels seus vèrtix més orientals. Es una vista extraordinària. Permet visualitzar les badies de Pollença i Alcúdia, vislumbrant la costa gabellina al fons.

Baixam del Fumat camí de Cala Murta. Es millor camí tornar fins al Coll de Sa Creu i agafar el camí de marges que ens ajudarà en el descens. Ara bè, en Tino, ens va torbar un camí directe als marges. No era una autopista precisament però aconseguirem arribar agafar els marges i arribar a la platja de Cala Murta, l'esplendida cala pollensina.