Después llegó: febrero 2011

El Fumat de Formentor

Dissabte 12 de febrer de 2011

Sembla complicat agafar el ritme setmanal que tinguerem l'any passat amb coincidència de tots. A mi també m'hi costa mes aferrar-m´hi al blog i relatar les excursions. Ferem propòsit d'arrenjar-ho.

Envestir cap a la península de Formentor, el nord del nord de Mallorca es sempre un atractiu. Personalment em trasllada a la meva joventut i als campaments que organitzarem els de Capdepera a Cala Murta. Inevitablement em ve al cap en Costa i Llobera i el seu Amor de pàtria:

Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant cullí d'una penya
un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava,
un brotet de romaní.

Un dia d'hivern, les ones
tregueren un mort ¡ay trist!
estret en la ma tenia
un brotet de romaní.
1873.

Amb camins i llocs com els dels voltants de Formentera i amb el menjar assegurat de per vida basta una mica de sensibilitat per ser poeta.

Però bè, a lo nostro!. Deixarem el cotxo a l'aparcament ssituat passat les cases de Cala Murta. Des de l'aparcament, seguint per la carretera que dur al Far de Formentera seguim fins atravessar el tunel (convé dur una pila per al troç del tunel). Passat el tunel trobam el KM 14 i poc després veim una senyal que ens indica el camí vell del far. Ens indica un camí muntanya amunt. Camí poc marcat però visible.

Passats uns 10 minuts de pujada arribam al Coll de sa Creu, punt des del que podem observar les dues badies i a la nostra dreta trobam el Fumat, fàcil de reconeixer pel seu piló geodèsic dalt de la cima. Fer la pujada des d'aquí es curta, aproximadament uns 10 minuts mes però no hi ha un camí clar.

Des d'alt el Fumat podem contemplar la Serra enfilada des d'un dels seus vèrtix més orientals. Es una vista extraordinària. Permet visualitzar les badies de Pollença i Alcúdia, vislumbrant la costa gabellina al fons.

Baixam del Fumat camí de Cala Murta. Es millor camí tornar fins al Coll de Sa Creu i agafar el camí de marges que ens ajudarà en el descens. Ara bè, en Tino, ens va torbar un camí directe als marges. No era una autopista precisament però aconseguirem arribar agafar els marges i arribar a la platja de Cala Murta, l'esplendida cala pollensina.

El Blanquet

A l'atenció del President de la sensata Cofraria de Pescadors de Cala Rajada i tot un "avenc" en quant al coneixement de la cuina i els seus voltants, Joan Ramon Esteva.

El blanquet és un embotit de porc no massa extés a l'illa, al manco al llevant mallorquí. Sembla que és d'origen valencià i que exclussivament a Valencia i Mallorca es fa. Té la mateixa aparença que un botifarró pero de color blanc.

Ingredients: Papada, cap i careta bullida, cansalada, botifarra de carn i una gran varietat d’espècies, que li donen un sabor característic i suau al paladar.

Es menja al natural o a la brasa acompanyat d’una llesca de pa.

El blanquet, torrat adquireix un sabor únic i és també un bon complement de guisos i arrossos als que dóna un toc molt especial.

Qualque recepta que he trobat nevegant:

Arròs caldós amb cigrons i blanquet

Es tracta d'un arròs caldós, potent, d'hivern, realitzat amb brou de carn d'olla, restes de cigrons del bollit i "blanquets". La recepta és per a quatre persones.

     * 250 gr. d'arròs (si pot ser, tipus bomba).
     * 300 gr. de cigrons sobrants del bollit (o si no, de llauna).
     * 800 ml. de brou de carn d'olla.
     * 2 blanquets.
     * 1 tomàquet madur.
     * mitja culleradeta de pebre vermell.
     * 1 dent d'all.
     * uns brins de safrà.
     * una mica d'oli.

Tirar un raig d'oli a una olla i sofregir uns minuts els blanquets (punxar abans amb una forquilla). Treure i reservar.

En l'oli i el greix dels blanquets afegir el gra d'all laminat. Abans que agafi color, afegir el tomàquet pelat, sense llavors i trossejat.

Sofregir a foc lent uns 10 minuts.

Apartar del foc, i afegir la mitja culleradeta de pebre vermell.

Remenar i afegir el brou de bollit.

Quant comenci a bullir, afegir els cigrons.

Trossejar el blanquet i afegir a l'olla, juntament amb els brins de safrà.

Finalment, tirar l'arròs i deixar coure uns 18 minuts. Deixar reposar uns minuts i servir ...

Paellla de blanquets

INGREDIENTS. 400 g d'arròs
400 g costelles de porc
2 blanquets
60 g de cigrons
1 tomàquet
½ pebrot vermell
300 g de bolets
Oli
Safrà
Sal

PREPARACIÓ
Deixar en remull la nit anterior els cigrons al costat d'un pessic de sal i ½ culleradeta de bicarbonat. Quan anem a utilitzar-los escórrer i rentar-los bé.

Escalfar aigua en una olla i quan comenci a bullir afegir els cigrons i deixar-los a foc mínim, entre hora i mitja i dues hores i mitja depenent de la duresa de l'aigua i la qualitat dels cigrons.

Un cop cuits, apagar el foc i reservar tant els cigrons com el caldo.

Trossejar i salar les costelles.

Tallar el blanquet a rodanxes d'1 cm aproximadament.

Picar el pebrot, el tomàquet i els alls.

En una paella escalfar oli, afegir sal i sofregir, a foc lent, les costelles durant uns 8 minuts.

Després afegir el blanquet i donar-li unes voltes durant un parell de minuts més.

Retirar el blanquet i tirar el pebrot i sofregit aquest, afegir el tomàquet i la picada d'alls.

Remenarem tot durant uns 5 minuts més i afegirem l'arròs.

Li donarem unes voltes i regarem amb el caldo dels cigrons bullint.

Afegir el safrà i deixar coure a foc fort uns 10 minuts, tirar després els trossos de blanquet, els bolets i els cigrons, rectificar de sal si fos necessari i baixar-li el foc una mica fins que s'assequi el brou i quedi l'arròs cuit.

Matances a Can Patilla

Can Patilla, 5 de febrer de 2011

Es molt complicat traslladar a un relat el que vius a un fet tan complexe com unes matances. Estic content d'haver-hi anat. Feia molts anys que no havía anat de matances. Les darreres que record les ferem a casa meva amb en Pep Moson fa mes de 30 anys. El que més ha canviat és la manera de matar el porc.

La jornada va començar a les 7 del matí i va acabar l'endemà a les....

Aquesta son una sèrie de fotos que narren visualment les matances