Ermita de Betlem

13 de març de 2010


En record del Hermano Ramon i d'en Biel Vila.
Dedicat a Pilar Oliver i Joan Vila i als seus records de relats de la infantessa.

Una mica deixat. Fa dues sortides que no reflectava al blog cap notícia. Intentarem posar remei.

El passat dissabte sortirem cap a la Colonyia de Sant Pere. Deixarem la cotxada al mateix poble. Està una mica canviat (ja sabeu, la característica de nosaltres els mallorquins de posar pedres i asfalt allà a on hi ha bellesa natural) però guarda la seva fesomia inconfundible.

Emprenguerem cap a la urbanització de Betlem i just una mica abans d'arribar-hi, a la dreta i molt ben senyalitzat podem trobar la indicació que condueix cap a l'Ermita. Als pocs minuts de començar-ne podem trobar antigues edificacions d'origen militar. De fet, el pare d'en Joan Vila pasà uns anys per aquest redol durant el temps que durà la guerra.

El camí, transcorre per petits camins visibles que permet no tenir dubtes per on anar-hi. La marxa és constantment ascendent. Passam per un intent d'embassament que no fructificà i el deixaren anar.

Abans d'arribar a la pròpia Ermita podem observar una petita construcció que serveix per albergar una imatge religiosa i com a descans pel caminant al costat d'una petita font.

S'Ermita guarda una bellesa i una integració amb l'espai natural que fa que sia una estampa impossible resitencia a la fotografia.