Amb l'absència d'en Tino que estava fora emprenguerem camí cap a la península d'Alcúdia. Després de deixar els cotxos a l'ermita de la Victòria començarem a pujar amb destí la talaia d'Alcúdia o La Victòria. El camí es ample (a excepció dels darrers metres) però d'una constant ascensió, està ben assenyalat i amb un bon temps permetè contemplar una de les vistes més impressionants de Mallorca: les dues badies, de Pollença i Alcúdia. Es pot observar no sols les dues badies, també es pot veure (en qualque moment sols vislumbrar) Menorca, i la punta de l'Agulla.
Desprès de fer ús del pa i taleca trobarem que no teniem prou i que valía la pena cercar la Penya Roja (al panell informatiu situat a l'aparcament de l'ermita l'anomenen Penya del migdia). El camí és molt més estret i bordeja el penya-segat. També és un camí que ofereix una millor vista, quasi tot el camí vas vegent la badia de Pollença. Aprop d'arribar (així ho pensavem) al canó que hi ha adalt de la Penya has de pasar per una espècie de tunel, estret i petit. Les vistes son tant impressionants com estret és el camí. Es pot obsevar Cap Pinar completament amb les seves petites i verges cales. Es pot observar forns i un dipòsit d'aigua.
A partir d'aquí el camí juga amb nosaltres. Apareix i desapareix frequentment, es torna empinat, dificultós i qualque tram van bè les ajudes de les extremitats superiors per seguir avançant. Un cop arribes a dalt trobes el canó del segle XVI (això diu la inscripció) pero sobre tot trobes una altra vista maravellosa: la serra, les dues badies, s'albufera, Menorca i la costa nord de Capdepera.
Total, tinguerem en un dissabte 2 de gener dues excursions el mateix dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario