El Salt des Freu




 Dissabte 30 de gener de 2010


La visita a Es Freu, a Orient, per a contemplar aquest troç d'illa que ens transporta a un altre lloc, que té una quantitat de llums fruit de l'espesura del bosc d'alzines i el torrent, és tal vegada un dels passejos més frequentats a l'illa. Es curt el passeig i assequible per a qualsevol edat.


Dissabte erem dos menys, ja que alguns disfrutaven de la capital portuguesa mentres els quatre restants partirem a fer el passeig pel Freu.

Començarem el matí del dissabte 30 de gener amb la mateixa puntualitat. Entrarem a la vall d'Orient per Bunyola i anarem a deixar el cotxo a nucli del poble. Des d'allà caminarem fins al Freu. Durant el camí toparem amb alguns ciclistes amics que també aprofitaven el matí del dissabte per a estirar una mica les cames.

No son ni dos kilometres la distància entre Orient i la finca, per lo que fou un passeig agradable fins arribar al punt de partida.

L'estada permetè contemplar la bellesa del lloc i contemplar un grup que baixava el torrent per l'aigua.

Al voltant del migdia tornavem cap a Orient a on poguerem disfrutar d'un plat de porsella amb una mica de caragols i frit com a entrant. Ah! i un vi negre molt bò: Jaume Bennassar. Sencelles. 2006

Mirador de n'Alzamora









Mirador

El mirador fue construido en el año 1931 y cedido al Fomento del Turismo de Mallorca por parte de Fernando Alzamora i Gomà, empresario mallorquin, gran aficionado al excursionismo, presidente del Fomento del Turismo entre 1919 y 1927 y  hermano del primer presidente del Fomento, Enrique Alzamora. El presidente de Sa Nostra Fernando Alzamora es descendiente de los Alzamora i Gomà.


Se encuentra en la cima del Puig de s'Àliga (439 m.). La costrucción es de planta rectangular (8m. X 6m. aproximadamente), con cubierta de una vertiente y portal que se abre a la fachada orientada al noroeste, sobre el valle de Benátiga coronado por el puig del mismo nombre de 375 m. Con expléndidas vista sobre la localidad de Calvià, sa Mola de s'Esclop (928 m.) i el Puig de Galatzó (1027 m.). En su interior un banco de piedra que recorre la mayor parte del perímetro. En el interior, desfigurado, destacan los restos de un hogar y un banco de piedra interior. A principios de los años 90 del siglo pasado se tenían que realizar obras de restauración, pero finalmente no se llevaron a cabo. Actualmente presenta un estado de ruina total.  



Nuestra Sra. de la Paz 
(imagen situada junto al Restaurante Na Burguesa)


En el año 1924, el urbanista y jefe de Obras Públicas Bernat Calvet cedió 10.000 metros cuadrados de terreno en la cima del puig del Caragol (conocido como Na Burguesa) para construir el monumento dedicado a Nuestra Señora de la Paz. Las obras no se realizaron, aunque en 1940 se construyó una capilla dedicada al Inmaculado Corazón de María.

La actual configuración proviene del año 1967, de 22 metros de altura y forma prismática. Recientemente se ha instalado, como coronamiento, una imagen de la Inmaculada Concepción llamada Nuestra Señora de la Paz la escultura data de 1985 (2 gallifantes per a Joan Vila) y es obra del artista de Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, llamado Sarasate (1915-1990).

________________________________________________________________________________________________
MIRADOR DE N'ALZAMORA  Puig de l'Àliga
SERRA DE NA BURGUESA (Antiguamente denominada SERRA DE PORTO PI)
Recorrido: 15,340 Km.
________________________________________________________________________________________________

SERRA DE NA BURGUESA – MIRADOR ALZAMORA 

El punto de partida de la excursión está situado en Génova, al que podemos llegar siguiendo la carretera Ma-1044 que pasa por las inmediaciones de Son Dureta. Para evitar que al finalizar la excusión tengamos que realizar un largo recorrido a pie, conviene dejar un coche a la entrada de Génova, junto a la parada del autobús, a la derecha, inmediatamente después de haber pasado el puente.

El resto de los coches seguirán por la calle del Rector Vives (a la derecha) y subiendo siempre por misma llegaremos a la parte más alta del caserío, hasta un punto donde una casa lleva el nombre de “Es Collet” (desde el inicio del recorrido en coche habrán transcurrido unos 6’/7’, lo que nos ha evitado andar unos 20’ sobre asfalto). Es una calle en la que hay poco sitio para aparcar, caso de que sean varios coches.

Una vez en esta especie de collado, iniciamos el recorrido a pie y tomamos a la derecha de la calle del Rector Vives por la calle 373 y, enseguida, a la izquierda por la calle 374. El asfalto se convierte en un piso de gravilla y, en unos pocos metros más, se inicia un antiguo y amplio camino de carro que desciende suavemente y posteriormente llanea internándonos en un pinar. A los 2’ pasamos por Casa Pedrosa y un mirador (a la izquierda). Llegamos a una bifurcación (con dos postes metálicos) y debemos tomar el camino de la izquierda con ligero descenso al principio, después llanea y posteriormente pequeñas subidas y bajadas. A los 09’ el camino se acaba, así que seguimos de frente por una senda (no a la derecha subiendo) y con suaves subidas y bajadas, vamos bordeando un par de vaguadas, transcurriendo por un pinar. Aproximadamente a los 15’/20’ de Casa Pedrosa (depende de la velocidad de la marcha) llegamos a una especie de “rosseguera”, la atravesamos y llaneando llegamos en unos 3’ a los restos de una caseta de piedra (derecha). Hasta este punto la excursión apenas a presentado desniveles importantes, “llaneando” la mayor parte del camino.



A la derecha de las ruinas se inicia un camino que asciende por la ladera derecha de la vaguada, con el piso muy deteriorado por la escorrentía del agua, presentando un firme con numerosas piedras y surcos profundos; la pendiente es fuerte. A los 7’ la pendiente se suaviza y en algunos tramos el camino se estrecha debido a la vegetación que lo invade. Subimos durante unos 18’/20’ con pendientes medias (en algunos tramos la vegetación invade el camino) y posteriormente el camino tiene pendientes ligeras o llanea durante unos 10’/12’. De nuevo la pendiente es media/fuerte, al principio, durante unos 5’ y después se incrementa la pendiente y al cabo de 5’, llegamos a un cruce  (Camí de Bendinat). Desde que hemos iniciado el ascenso a la derecha de las ruinas el tiempo transcurrido ha sido del orden de 45’/50’.
En este cruce tomamos a la derecha (NW) y llaneando llegamos, llaneando o con pendiente ligera, en unos 1’/2’ a una barrera de madera y un panel de información (izquierda). A los 4´ veremos un camino a la izquierda, y seguiremos recto y al cabo de unos 3’ de nuevo otro camino a la izquierda , seguiremos recto y al cabo de 1’ llegaremos al Coll des Pastors, donde encontraremos un triple cruce de caminos.


En el Coll des Pastors, por la izquierda (NE) baja un camino, a la derecha (SE) iríamos al monumento y restaurante de Na Burguesa, y ahora seguimos de frente (N), subiendo por una amplia pista con pendiente media/ligera, llegando en 5’ a un “collado” donde iniciamos un descenso durante 7’/8’ llaneando o con pendiente media/ligera y unos 4’ después de bajada ligera llegamos a un cruce. En este punto tomamos a la izquierda (W) –por la derecha llegaríamos al Coll de Sa Creu, en la carretera de Ma 1043 de Palma a Calviá-.

El camino llaneando y con pendientes ligeras nos sitúa al cabo de unos 3’ ante un nuevo cruce (camino desde la izquierda) y seguimos recto; llaneando al cabo de unos 7’ vemos un “forn de calç” a la derecha y, al principio con subida ligera, luego media, posteriormente llaneando, repitiéndose las subidas suaves y el llanear, llegamos al cabo de unos 12’/13’ a un cruce (camino desde la izquierda, “fita”). Seguimos recto (W) y tras una subida ligera y finalmente llaneando, llegamos al cabo de unos 5’/6’ al Mirador de n’Alzamora, que desgraciadamente se encuentra en un lamentable estado ruinoso.






 



 
En lo que queda de la puerta de entrada se puede ver, en el suelo, los restos de una placa en la que se lee: “FOMENTO DE  TURISMO, MIRADOR ALZAMORA. INAUGURADO EL DIA 19 ABRIL 1931”. El paisaje que podemos observar desde el mirador vale la pena el esfuerzo: costa de Calvià, Calvià, Es Capdellà, s’Esclop, Galatzó, Serra des Puntals, Mola de Planicia, etc.
 
El camino, tanto de subida como de bajada nos permite vistas esplendidas a las bahias de Palma y Calviá.
 

 

Sant Antoni 2010

 Dissabte 16 de gener de 2010.



Avui toca Capdepera i aprofitant que es dia 16 de gener i demà Sant Antoni enfocarem la sortida cap a la festa. El matí va permetre adonar-mos dels preparatius dels foguerons i amb ambient de santantoni pujarem al Castell de Capdepera per fer-hi una volta.


Un cop acabada la volta al Castell baixarem cap a na Forana i ferem el passeig fins a N'Aguait. Menjarem un pà farcit de choris, prebes fregits i ous frits que dugueren na Guitte i en Tino per explicar-mos el que es berena quan surten a collir olives al poble. Sa veritat és que va ser una pasada de pà i entenguerem allò d'entrepà.






 Després de dinar ferem un café a Can Patilla mentres esperavem per anar a l'esglessia i començar el trui de dimonis d'enguany. Durant el café va sortir el tema que a Capdepera "es" costum xerrar amb la "u" i que ara es va perdent. Ara record el pregó que va fer en Xiscu Llisa de Can Patilla per les festes de Sant Bartomeu a on explicaba això de parlar amb la "u". Vos deix el següent video recordatori del pregó molt "nostru" http://www.youtube.com/watch?v=W0ztWLV3mGs




Després anarem a la festa i tal vegada el millor sigui que pogueu veure el que va passar a través dels següents videos. He afegit el de la picarolada que va passar el divendres 15. No té bona imatge però tal vegada el que conta en Joan Lliteres, Obrer Major, sia del vostre interés.

Podeu veure els videos picant-hi al damunt

Sant Antoni Capdepera 2010. Picarolada
Sant Antoni Capdepera 2010
Sant Antoni Capdepera 2010. Primer Ball
Sant Antoni Capdpera 2010.Rompuda de la creu de mata
Sant Antoni Capdepera 2010. Cercavila

També per aquell que tengui ganes vos deix alguns articles respecte a la història de les festes de Sant Antoni. Aneu a l'adreça que ve a continuació i quan estigueu espitjau +Informació i podreu accedir al texte.

http://santantonicapdepera.com/capvermell.php

Noms i Llinatges de les illes

Arrel d’una conversa improvisada sobre la perdua dels noms “típics” i la tendència a no continuar les tradicions de posar nom als nadons dels avantpassats he volgut aprofundir al tema.

Primer de tot vegem les estadístiques que ens diu. Compararem els primer 20 noms d’home i dona amb els 20 primers noms de nadons de l’etapa 1996-2001 (no és molt llarga pero pot ser representativa d’una evolució).


Començam per les dones. Els noms més freqüents a les illes son:

                                               
1 MARIA   23.452          
2 CATALINA  18.643          
3 MARGARITA  15.999           
4 ANTONIA  15.836           
5 FRANCISCA  15.177          
6 MARIA CARMEN  9.168       
7 ISABEL   7.072          
8 JUANA   6.379         
9 MAGDALENA   6.232          
10 CARMEN   5.551           
11 ANA   5.426          
12 ANA MARIA   5.080          
13 CRISTINA   4.748   
14 JOSEFA   4.681
15 MARIA ANTONIA  4.584
16 LAURA   4.531
17 MARTA   4.198
18 MARIA DOLORES  3.693
19 MARIA ISABEL  3.494
20 MARIA PILAR   3.430

Els 5 primers noms son noms de “tota la vida”, és a dir, noms que bona part de la població posaria entre els primers dels existents a les illes. Fins i tot podriem allargar la llista als 10 primers. El nº 10 indica un canvi al distinguir Carmen de Maria del Carmen.

Entenc que a partir del nombre 10 s’inicia una nova tendència, mes relacionada als canvis demogràfics i polítics.

Particularment enm sobte que no aparegui el nom de Barbara entre els 20 primers de les dones a les illes (ocupa el lloc nº 30). (tampoc apareix Lorenza)

Vegem els 20 noms més frequents dels nadons del sexe femení nascuts entre els anys 1996-2001:


1 MARIA  1105
2 LAURA  789
3 MARINA  729
4 PAULA   697
5 MARTA  675
6 ANDREA   571
7 AINA   533
8 CRISTINA   420
9 ALBA   396
10 SARA   325
11 MARIA MAR 314
12 NURIA  309
13 ANA  293
14 IRENE   269
15 LUCIA  248
16 NOELIA   246
17 NEUS  244
18 CATALINA   234
19 CLAUDIA   228
20 NEREA  224

A la llista segueix apareixent el nom de María, amb percentatges similars, al primer lloc de la taula.
La resta ha quedat de la següent manera:

Catalina: Pasa del 2 al 18
Margarita: Pasa del 3 a no estar entre els 20 primers.
Antònia: Pasa del 4 a no estar entre els 20 primers.
Francisca: Pasa del 5 a no estar entre els 20 primers.
i així va passant entre els següents.

En canvi, noms com Laura o Marta que apareixen entre els 20 primers del total de dones segueixen puntuant alt entre els nadons, per lo que de seguir aquesta tendència, en 20 anys pasaran a ocupar els noms més comuns de les illenques.

Respecte als homes els 20 noms més freqüents de les illes son:


1 ANTONIO 25.249
2 JUAN 19.629
3 JOSE 15.693
4 FRANCISCO 13.372
5 MIGUEL 12.810
6 MANUEL 8.871
7 PEDRO 8.699
8 JAIME 8.343
9 BARTOLOME 7.025
10 RAFAEL 6.799
11 GABRIEL 6.700
12 DAVID 5.457
13 MIGUEL ANGEL 5.080
14 DANIEL 5.041
15 JOSE ANTONIO 4.960
16 CARLOS 4.859
17 FRANCISCO JAVIER 4.364
18 JOSE LUIS 4.294
19 JAVIER 4.153
20 SEBASTIAN 4.126

Toni, Joan, Pep, Xisco o Miquel son noms que també podem identificar com a comuns entre la població masculina. Apareixen noms com Biel, Tomeu o Sebastià a la llista.

Els nadons nins nscuts entre 1996-2001 tenen els següents noms:


1 ALEJANDRO 729
2 MARC 669
3 JOAN 633
4 DANIEL 601
5 ANTONIO 525
6 ADRIAN 522
7 ANTONI 474
8 DAVID 457
9 CARLOS 446
10 SERGIO 426
11 JAUME 413
12 JUAN 410
13 JAVIER 379
14 MIQUEL 353
15 MIGUEL 338
16 FRANCISCO 313
17 PAU 310
18 GABRIEL 299
19 IVAN 252
20 MIGUEL ANGEL 252

A les dues llistes es distingueix el nom en castellà o en català per lo que és pot observar observar com es distingueix una tendència a anomenar els infants amb nom català. Antonio ha passat del primer lloc al cinqué. Antoni ocupa el lloc seté per lo que si podem dir que segueix, si sumasin les dues acepcions, que ocupa el primer lloc. Tres quarts del mateix pasa amb Joan, que ocupa el tercer lloc i Juan que ocupa el dotze. Biel es manté entre els 20 priemers pero han desaparescut els Tomeus i Sebastians.

Si pegam un bot i miram els llinatges mès freqüents a les illes entre les persones nascudes a la nostra comunitat tenim la següent llista:


1 GARCIA 9.758
2 PONS 9.114
3 TORRES 7.319
4 MARTINEZ 7.134
5 FERNANDEZ 6.034
6 LOPEZ 5.838
7 SANCHEZ 5.776
8 FERRER 5.766
9 GONZALEZ 5.267
10 SERRA 5.240
11 RODRIGUEZ 5.224
12 RIERA 4.982
13 PEREZ 4.531
14 OLIVER 4.476
15 MARI 4.266
16 COLL 4.259
17 BARCELO 4.118
18 VIDAL 3.827
19 MAS 3.572
20 RIBAS 3.340

Pons, Torres, Ferrer i Serra podriem identificar-los com a llinatges mallorquins previs als anys 50 amb certa matizació. Torres i Ferrer també son llinatge molt comú a la resta de l’estat. Son els que apareixen als 10 primers llocs. Entre el lloc 11 al 20 apareixen Riera, Oliver, Marí, Coll, Barceló, Vidal, Mas i Ribas.

Aquests canvis son fruït dels canvis demogràfics. Hem passat d’una època caracteritzada per l’emigració dels balears a una altra en la que som terra d’acollida. Això provoca canvis en tots els sentits: econòmics, culturals, demogràgics, urbanístics, etc.

La tendència del canvi dels llinatges típics dels illencs es veu més clarament a la següent taula que mostra els 20 llinatges més freqüents entre la població resident a les illes:


1 GARCIA 18.865
2 MARTINEZ 13.188
3 LOPEZ 11.630
4 FERNANDEZ 11.620
5 SANCHEZ 11.431
6 RODRIGUEZ 11.227
7 GONZALEZ 10.883
8 PONS 9.176
9 PEREZ 9.046
10 TORRES 8.626
11 FERRER 6.122
12 GOMEZ 6.044
13 JIMENEZ 5.625
14 MORENO 5.463
15 SERRA 5.348
16 MARTIN 5.171
17 RIERA 5.070
18 RUIZ 5.043
19 MUÑOZ 4.856
20 OLIVER 4.680

Entre els 20 primers ja sols apareixen Pons (8), Torres (10), Ferrer (11), Serra (15), Riera (17) i Oliver (20).

(notes:
1.- les dades provenen de l'INE i IBStat.
2.- Pasar de Word a format html es menja els formats originals del texte i l'alineació desapareix, i aquest blogger no permet emprar el tabulador, així que us demano disculpes per la presentació de les llistes)

Talaia d'Alcúdia i Penya Migdia (roja)


Amb l'absència d'en Tino que estava fora emprenguerem camí cap a la península d'Alcúdia. Després de deixar els cotxos a l'ermita de la Victòria començarem a pujar amb destí la talaia d'Alcúdia o La Victòria. El camí es ample (a excepció dels darrers metres) però d'una constant ascensió, està ben assenyalat i amb un bon temps permetè contemplar una de les vistes més impressionants de Mallorca: les dues badies, de Pollença i Alcúdia. Es pot observar no sols les dues badies, també es pot veure (en qualque moment sols vislumbrar) Menorca, i la punta de l'Agulla.

Desprès de fer ús del pa i taleca trobarem que no teniem prou i que valía la pena cercar la Penya Roja (al panell informatiu situat a l'aparcament de l'ermita l'anomenen Penya del migdia). El camí és molt més estret i bordeja el penya-segat. També és un camí que ofereix una millor vista, quasi tot el camí vas vegent la badia de Pollença. Aprop d'arribar (així ho pensavem) al canó que hi ha adalt de la Penya has de pasar per una espècie de tunel, estret i petit. Les vistes son tant impressionants com estret és el camí. Es pot obsevar Cap Pinar completament amb les seves petites i verges cales. Es pot observar forns i un dipòsit d'aigua.


A partir d'aquí el camí juga amb nosaltres. Apareix i desapareix frequentment, es torna empinat, dificultós i qualque tram van bè les ajudes de les extremitats superiors per seguir avançant. Un cop arribes a dalt trobes el canó del segle XVI (això diu la inscripció) pero sobre tot trobes una altra vista maravellosa: la serra, les dues badies, s'albufera, Menorca i la costa nord de Capdepera.

Total, tinguerem en un dissabte 2 de gener dues excursions el mateix dia.