Sa Volta des General
Dissabte 28 de novembre de 2009
Sa Volta des General quasi no es una excursió, està més aprop de ser un passeig agradable en un entorn maravellos: la conexió de Banyalbufar amb el Port des Canonge pel pinar i els penyes-segats que serpentejen el camí.
Tornar a Banyalbufar ha estat un plaer. Banyalbufar em torna a la meva decada dels vint i .. anys. Gràcies al seny que a vegades els mallorquins tenim no ha canviat gaire. Conserva la fesomía de les seves terrasses que devallen de la muntanya al mateix temps que les cases. L'espai pel descans convisquent amb l'espai pel viure i poder viure.
La discussió animada ens permet distreure el camí. El concepte de terrassa ha estat un dels punts de diferència. En català es diu bancal. En català es diu també terrassa. Un cop arribes a casa i pots consultar el diccionari tot queda un poc més clar.
Terrassa: "Espai de terreny pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell" Gran Dicccionari de la Llengua Catalana.(GDLC) http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0133176
Bancal: No trobam al GDLC cap acepció adequada. Si a la Gran Enciclopedia de la Llengua Catalana: "Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges."
Es evident que es tracta de sinonims. I crec que podriem afegir marjada al grup de termes que defineixen el mateix concepte.
Tornant al camí ens adonem que ja practicament hem acabat. Una horeta per anar i altre per tornar. Un passeig quasi sense desnivell.
Notes afegides
Banyalbufar: Muncicipi de la costa Nord de Mallorca. 627 persones al padró del 2008. Etimologicament el nom del poble vol dir construït vora la mar. Té tres gran valls: el de Planicia, el de Banyalbufar i el des Port des Canonge. La malvasía, que ara es torna a fer, ha estat un simbol durant molts anys del poble (www.malvasiadebanyalbufar.com/).
Port des Canonge: Petita localitat del terme municipal de Banyalbufar. Al voltant de 70 persones. Té una platgeta-moll i un parell de restaurants dedicats al peix basicament. A partir de mitjants anys 40 s'apleguen a un parell de cases de pescadors altres d'estiu per a la gent de Banyalbufar conformant el que avui es aquesta localitat.
Cases de l'Ofre
21 de Noviembre de 2009
Nos dirigimos camino del Embalse de Cuber dónde dejamos los coches. Una vez allí iniciamos el camino bordeando el propio embalse por el camino que une Sóller (via barranc) con Lluch. Es un camino fácil y que tuvimos que hacer con manga corta a pesar de las fechas en las que estamos.
Es la primera excursión de las propuestas para la temporada de invierno. El objeto es ir cogiendo algo de forma para poder acometer algunas de mayor exigencia física.
El camino se va inclinando con una pendiente suave pero estable hasta que llega a una bifurcación entre el camino del Barranc y el camino de l'Ofre. Cogemos el camino del barranc que es el quenos conduce a las casas de l'Ofre.
Durante el camino (que forma parte de la GR de la Tramuntana) encontramos rebaños de cabras, vacas, burros, ovejas y caballos.
Descansamos y cominos en el valle donde esta la casa principal de la posesión de l'Ofre.
Después de realizar el camino de vuelta y llegar al aparcamiento nos dirigimos en busca de un café en Fornalutx. Posteriormente nos acercamos a los pies del Barranc para que Joan pudiera mostrar a Faustino que es eso del Barranc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)