Cincuenta es una cifra redonda

¿Por qué contamos por decenas? ¿Por qué no contamos por novenas? o por docenas?

Evidentemente debe haber alguna explicación que yo desconozco. Tampoco tengo en estos momentos un interés especial en averiguarlo. Lo cierto es que el número diez adquiere un valor de punto y aparte. Y dado que el diez lo tiene también lo tienen sus parientes mayores, el veinte, el treinta, el cuarenta, el cincuenta... Y sus mitades también. El cinco parece más que el cuatro o el seis. 



Es evidente, por tanto,  la importancia que adquiere un número seguido del cero. Los billetes se organizan por decenas o por sus mitades. Tenemos billetes de 10 y de 5 euros. No tenemos billetes de 9 y 4,5 euros. Pero en ningun país. Los kilos también son 1000 gramos. Los matemáticos así lo decidieron. Yo hubiera preferido que un kilo fuesen 742 gramos, pero no, no puede ser.
En fin. No discutiré más aunque creo injusto el desaire que se le hace al 9.


Como se trata de una cifra redonda tendremos que recordar las otras cifras redondas. Cuando cumpliste diez años eras una niña inquieta, cariñosa y responsable. Con veinte eras un bombon de joven. Rebelde. Con ganas de encontrar un camino propio. Los treinta te cogio en plena forma, delgada, bella, fuerte y con el camino a medio andar. Los cuarenta te presentaban atractiva e interesante. Los cincuenta te han pillado en tu mejor momento, hermosa, serena y con ganas de vivir. 

 Por lo tanto se trataba de celebrar el cincuenta de Pilar. Y Pilar no se dejó sorprender. Nada más empezar el año 2011 dijo a todos: 
- este año, por diciembre, cumplo 50. Y los quiero celebrar en Sanlúcar.




Evidentemente no podia ser de otra manera. Durante el año fuimos pensando como llevarlo a cabo, pero todo cambio desde el 19 de septiembre, fecha en que Pilar tuvo un accidente (rotura vértebra L2) con la bicicleta que le ha obligado a estar unos meses de reposo.

El reposo no impide cumplir cincuenta años. Tampoco celebrarlo. Por ello, la semana de la constitución invitamos a celebrarlo en Sanlúcar.

No fue fácil ajustar las agendas y coincidir todos algún dia concreto. Al final el 7 por la noche se antojaba como momento idóneo. Todos los que habían confirmado estaban en Sanlúcar y al dia siguiente era festivo. El lugar, Bajo Guia, Casa Joselito Huerta, por supuesto.
Manzanilla y productos del mar de Sanlúcar. Una tarta y un cava. Un poco de Doñana, Gibraltar...

Grácias a todos por estar en esa cifra tan redonda, aunque más gracias por estar en el resto de cifras que han sido y las que estar por ser.






Dinamarca





(es difícil relatar el viaje de hace tres meses pero ya que me he propuesto volver a escribir en este espacio no quiero pasar por alto el viaje a Dinamarca)

Bienvenidos al Norte 

Del 27 al 31 de noviembre de 2011 Dinamarca

Un año de especulaciones sobre el lugar de destino del viaje de noviembre no hicieron más que aumentar las dudas del lugar exacto al que nos conducian Tino y Guitte. Siceramente nos han tenido doce meses liados. A toro pasado todos sabemos torear. Una vez conocido el destino todas las pistas encajan. Pero si tienes que torear la embestida...

Llegado el dia y la hora (las cinco de la mañana más que convocatoria es una putada) nos encontramos en el aeropuerto de Palma, zona Airberlin. Entrega de documentación y ellos se encargan de todo. Volamos con airberlin. Pilar y Guitte marchan con la silla de ruedas para Pilar hasta la puerta de embarque en la que nos encontramos todos. Destino Berlin. Ojo! Faustino viajó sin doparse. No fuma, no se dopa, hace deporte...

Llegamos a Berlin y quedamos en el aeropuerto. No salimos. Hay un nuevo embarque. El nuevo embarque es Copenague.
La llegada al aeropuerto de Copenague se produce en medio de una recepción señera por parte de nuestros anfitriones, Bente e Ivan. Cuando digo anfitriones es porque rindieron homenaje a Anfitrion, Rey de Tebas.
Nos alojamos en Allerod, pueblo 25 km al norte de Copenague. Se trata de un terreno de dimensiones considerables, propiedad de la hermana de Guitte y que alberga su casa, la de su hijo, un lago, un bosque y no se cuanto terreno más para otros usos.




 Una vez instalados y después de dar una vuelta a la finca nos dispusimos a comer un tentepie. La leche de tentenpie. Desde ese mismo momento entendimos que nos habían secuestrado para engordarnos y ya que estábamos en noviembre...





Durante la estancia tuvimos ocasion de conocer distintos puntos de interés turístico como Cristiania, el barrio okupa con más de 40 años de historia, el puerto pesquero de Nyhavn, el palacio de la reina de Dinamarca, el cambio de la guardia real, el paseo en barco desde Helsingor a Helsinborg (Suecia), el castillo Kronborg, el parque Dyrehaven, el castillo Frederiksborg... pero quizá lo más interesante fue poder convivir y vivir con una familia danesa. Comer como ellos. Llevar su ritmo de vida, sus horarios, sus constumbres...






También quiero recordar que la lesión de Pilar no fue nunca un impedimento para nada. Que en todo momento estuvo la silla de ruedas dispuesta para usarse cuando ella lo necesitara.








Realmente ha sido un viaje inolvidable. Gracias Guitte y Tino. Gracias Bente e Ivan.



El Fumat de Formentor

Dissabte 12 de febrer de 2011

Sembla complicat agafar el ritme setmanal que tinguerem l'any passat amb coincidència de tots. A mi també m'hi costa mes aferrar-m´hi al blog i relatar les excursions. Ferem propòsit d'arrenjar-ho.

Envestir cap a la península de Formentor, el nord del nord de Mallorca es sempre un atractiu. Personalment em trasllada a la meva joventut i als campaments que organitzarem els de Capdepera a Cala Murta. Inevitablement em ve al cap en Costa i Llobera i el seu Amor de pàtria:

Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant cullí d'una penya
un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava,
un brotet de romaní.

Un dia d'hivern, les ones
tregueren un mort ¡ay trist!
estret en la ma tenia
un brotet de romaní.
1873.

Amb camins i llocs com els dels voltants de Formentera i amb el menjar assegurat de per vida basta una mica de sensibilitat per ser poeta.
Però bè, a lo nostro!. Deixarem el cotxo a l'aparcament ssituat passat les cases de Cala Murta. Des de l'aparcament, seguint per la carretera que dur al Far de Formentera seguim fins atravessar el tunel (convé dur una pila per al troç del tunel). Passat el tunel trobam el KM 14 i poc després veim una senyal que ens indica el camí vell del far. Ens indica un camí muntanya amunt. Camí poc marcat però visible.

Passats uns 10 minuts de pujada arribam al Coll de sa Creu, punt des del que podem observar les dues badies i a la nostra dreta trobam el Fumat, fàcil de reconeixer pel seu piló geodèsic dalt de la cima. Fer la pujada des d'aquí es curta, aproximadament uns 10 minuts mes però no hi ha un camí clar.




Des d'alt el Fumat podem contemplar la Serra enfilada des d'un dels seus vèrtix més orientals. Es una vista extraordinària. Permet visualitzar les badies de Pollença i Alcúdia, vislumbrant la costa gabellina al fons.






Baixam del Fumat camí de Cala Murta. Es millor camí tornar fins al Coll de Sa Creu i agafar el camí de marges que ens ajudarà en el descens. Ara bè, en Tino, ens va torbar un camí directe als marges. No era una autopista precisament però aconseguirem arribar agafar els marges i arribar a la platja de Cala Murta, l'esplendida cala pollensina.


El Blanquet

A l'atenció del President de la sensata Cofraria de Pescadors de Cala Rajada i tot un "avenc" en quant al coneixement de la cuina i els seus voltants, Joan Ramon Esteva.


El blanquet és un embotit de porc no massa extés a l'illa, al manco al llevant mallorquí. Sembla que és d'origen valencià i que exclussivament a Valencia i Mallorca es fa. Té la mateixa aparença que un botifarró pero de color blanc.


foto 
Ingredients: Papada, cap i careta bullida, cansalada, botifarra de carn i una gran varietat d’espècies, que li donen un sabor característic i suau al paladar.

Es menja al natural o a la brasa acompanyat d’una llesca de pa.

El blanquet, torrat adquireix un sabor únic i és també un bon complement de guisos i arrossos als que dóna un toc molt especial. 


Qualque recepta que he trobat nevegant:

Arròs caldós amb cigrons i blanquet
Es tracta d'un arròs caldós, potent, d'hivern, realitzat amb brou de carn d'olla, restes de cigrons del bollit i "blanquets". La recepta és per a quatre persones.
     * 250 gr. d'arròs (si pot ser, tipus bomba).
     * 300 gr. de cigrons sobrants del bollit (o si no, de llauna).
     * 800 ml. de brou de carn d'olla.
     * 2 blanquets.
     * 1 tomàquet madur.
     * mitja culleradeta de pebre vermell.
     * 1 dent d'all.
     * uns brins de safrà.
     * una mica d'oli.
Tirar un raig d'oli a una olla i sofregir uns minuts els blanquets (punxar abans amb una forquilla). Treure i reservar.  
Arroz caldoso con garbanzos y blanquetEn l'oli i el greix dels blanquets afegir el gra d'all laminat.  Abans que agafi color, afegir el tomàquet pelat, sense llavors i trossejat.  
Sofregir a foc lent uns 10 minuts.  
Apartar del foc, i afegir la mitja culleradeta de pebre vermell. 
Remenar i afegir el brou de bollit. 
Quant comenci a bullir, afegir els cigrons.  
Trossejar el blanquet i afegir a l'olla, juntament amb els brins de safrà. 
Finalment, tirar l'arròs i deixar coure uns 18 minuts. Deixar reposar uns minuts i servir ...



Paellla de blanquets
 

Paellla de blanquetsINGREDIENTS. 400 g d'arròs
400 g costelles de porc
2 blanquets
60 g de cigrons
1 tomàquet
½ pebrot vermell
300 g de bolets
Oli
Safrà
Sal
PREPARACIÓ
Deixar en remull la nit anterior els cigrons al costat d'un pessic de sal i ½ culleradeta de bicarbonat. Quan anem a utilitzar-los escórrer i rentar-los .  
Escalfar aigua en una olla i quan comenci a bullir afegir els cigrons i deixar-los a foc mínim, entre hora i mitja i dues hores i mitja depenent de la duresa de l'aigua i la qualitat dels cigrons.  
Un cop cuits, apagar el foc i reservar tant els cigrons com el caldo.  
Trossejar i salar les costelles.  
Tallar el blanquet a rodanxes d'1 cm aproximadament.  
Picar el pebrot, el tomàquet i els alls.
En una paella escalfar oli, afegir sal i sofregir, a foc lent, les costelles durant uns 8 minuts.  
Després afegir el blanquet i donar-li unes voltes durant un parell de minuts més.  
Retirar el blanquet i tirar el pebrot i sofregit aquest, afegir el tomàquet i la picada d'alls.  
Remenarem tot durant uns 5 minuts més i afegirem l'arròs. 
Li donarem unes voltes i regarem amb el caldo dels cigrons bullint.  
Afegir el safrà i deixar coure a foc fort uns 10 minuts, tirar després els trossos de blanquet, els bolets i els cigrons, rectificar de sal si fos necessari i baixar-li el foc una mica fins que s'assequi el brou i quedi l'arròs cuit.

 



Matances a Can Patilla

Can Patilla, 5 de febrer de 2011

Es molt complicat traslladar a un relat el que vius a un fet tan complexe com unes matances. Estic content d'haver-hi anat. Feia molts anys que no havía anat de matances. Les darreres que record les ferem a casa meva amb en Pep Moson fa mes de 30 anys. El que més ha canviat és la manera de matar el porc.

La jornada va començar a les 7 del matí i va acabar l'endemà a les....


Aquesta son una sèrie de fotos que narren visualment les matances



En JuanRa



En Pere Font atent al pes del porc
Socorrar i afeitar
En Juan Ra comença la separació de les parts
En Mateu i en Sito tallen i preparen la carn


En Miquel Sua començar a barrejar la pasta de la sobrasada

En Miquel Sua i en Toni Pillu
En Kiko Pillu fent botifarrons
Mado Tia Barbara
Ses dones cossint bufetes, culanes i llonganisses
A l'espera


Es evident que  no hi cap fotografia dels moments de berenar o menjar. Els moments de berenar o menjar no se fan fotos, es berena i es menja.